2) Les petites virtuts

a) Cortesia:
En realitat tinc por de ser gentil, atent?
¿Prefereixo actuar amb fredor, amb rudesa?

b) Jovialitat:
Crec que no són les circumstàncies, sinó jo mateix el que determina el meu estat d’ànim?
Puc sentir-me alegre si em fixo en el bell que hi ha en la meva vida, a la vida?

c) Ordre:
Visc el dia d’avui i organitzo el dia d’avui?
Crec que l’ordre és una Llei Suprema al cel?

d) Lleialtat:
Crec que la lleialtat és la prova del sentit d’obligació que té l’home?
e) Ús adequat del temps:
Faig que el temps sigui productiu per a mi?
¿Abús del temps de què disposo? En quina forma?
¿Violo el temps de què disposo? En quina forma?

f) Puntualitat:
Tinc autodisciplina? Tinc ordre? Tinc consideració per als altres?
Sóc puntual en els meus reunions, en el meu treball, en les meves classes?
Sóc puntual en les meves oracions?

g) Sinceritat:
Tinc respecte de mi mateix? ¿Dels altres?
Sóc íntegre amb mi mateix? Amb els altres?
És la meva sinceritat convincent? Genera entusiasme?
És contagiosa a altres?

h) moderació a parlar:
Sóc feridor en parlar? Sóc irreflexiu en parlar?
¿S’han derivat conseqüències irreparables de la meva parlar?

i) Bondat:
Crec que la bondat és una de les majors satisfaccions que es poden tenir a la vida?
Crec que per saber realment què significa la bondat, he practicar?

j) Paciència:
Crec que la paciència és l’antídot per als ressentiments?
Per l’auto-commiseració? Per la impulsivitat?

k) Tolerància:
Crec que és aquesta una qualitat que implica cortesia?
¿Valor? ¿Viure i deixar viure?

l) Integritat:
Sóc honrat amb mi mateix? Amb els altres?
Sóc lleial amb mi mateix? Amb els altres?
Sóc sincer amb mi mateix? Amb els altres?

m) Equilibri:
Em prenc a mi mateix molt seriosament?
Crec que quan un aprèn a riure de si mateix, està en millors condicions per veure les coses, d’acord amb la seva pròpia mesura?

n) Gratitud:
La manca de gratitud en una persona és seña1 d’estupidesa o d’arrogància o d’ambdues. La gratitud és senzillament l’honrat reconeixement de l’ajuda que un ha rebut.
Sóc agraït amb la meva família?
Amb els meus companys, amics?
Amb la gent que em va allargar la mà?
Sóc agraït en les meves oracions?


Anàlisi:
Considerant les “petites virtuts” en quines vaig fallar i com van contribuir meus falles al meu problema acumulatiu?
A quines d’aquestes “petites virtuts” necessito parar atenció per formar la meva nova personalitat?
Les he aplicat amb els meus familiars?
El millor dia per començar a aplicar és avui. La millor manera de començar, és practicar tres o quatre avui mateix. És preferible començar amb unes quantes, perquè si tractem de fer-ho amb totes, pot donar per resultat que el dia següent estiguem tan atabalats, que decidim descansar.

3) Actituds

1) He basat la meva acceptació o rebuig de Déu o d’un Poder Superior, pel que em va inculcar de petit? En el que he sentit dir? En lectura superficial? En acostaments emocionals de la meva part? Podria preparar-me per una carrera universitària o si més no per una simple afició o hobby basant-me en el mateix? Realment he fet alguna cosa per cercar Déu?

2) Estima la magnitud de l’espiritual en la seva aplicació a:
a) La meva vida diària?
b) Els meus problemes?
c) Els meus frustracions?
d) Els meus angoixes?
e) Els meus amargors?
f) Els meus ocupacions?

Tenint en compte la necessitat que tinc de canviar, puc acceptar el judici de Déu, per estimar-que és millor que el meu?

3) Si sóc dels que manifesten pertànyer a una religió, ¿qui ha estat en primer lloc en la meva vida, Déu? O jo?

4) Concedir la possible importància del desenvolupament espiritual, he dedicat temps i he estudiat per buscar-lo? M’he espavilat? O estic deixant-me portar pel corrent i segueixo posposant el que he de fer?

5) Realment estic disposat a posar la vida i la voluntat, a cura de Déu?

1) M’he enfrontat a mi mateix honradament?
Ho he evadit somiant despert, racionalitzant els meus desitjos, omplint-me de ressentiments, conmiserándome? ¿Bevent?

2) Estic satisfet de mi mateix?
Crec que són satisfactoris: El meu sentit de responsabilitat? El meu sentit de la moral? ¿L’exemple que dono?
Estic satisfet de les meves relacions familiars? No m’he enganyat a mi mateix per falta d’honradesa?

3) He intentat canviar la meva actitud de “ja no puc amb això” per la de “només per avui” puc amb això i amb molt més?

1) ¿Recordo dels vots que vaig fer quan em vaig casar?
He complert amb ells? (Cal tenir molta cura aquí de no començar a fer l’inventari de l’esposa (o) d’un.

2) M’he fet guanyar i he conservat l’afecte dels meus fills? Vull que siguin honorables, ben adaptats a la vida i feliços?
Han contribuït que quallin aquestes qualitats, el meu exemple i el que els he inculcat? Com ha afectat els meus fills la meva manera de viure?
M’he fet mereixedor de la confiança i l’afecte dels meus propers, per la meva despreniment, per la meva dedicació a ells i per el meu exemple?
Sóc un dictador en el si de la meva família?
M’agradaria que els meus fills arribessin a ser com sóc jo?

1) Sóc dels que porten a terme a consciència qualsevol cosa que hagin de fer, per trivial que sigui?

2) Estic complint amb la meva feina d’acord amb la meva capacitat? ¿O només a la meitat de la meva capacitat? Estic produint o simplement vegeto?

3) He posat sincerament una mica de la meva part perquè siguin satisfactòries les meves relacions amb el meu patró (o amb els meus empleats)? Amb els meus companys de treball? Amb les persones amb qui tinc negocis? Han entorpit aquestes relacions meu ressentiment, la meva aspror, els meus enganys i la meva auto-commiseració?

4) He complert els meus compromisos amb els meus clients, socis, o altres persones amb qui tinc negocis? 5) Hi ha aspectes del meu treball que estan en desacord amb el meu sentit de la moral, però que els pas per alt dient-me que “els negocis són negocis”?

1) ¿Cultiu amistats pel que puguin produir-?
Li poso una etiqueta amb el seu preu a l’amistat?

2) Sento veritable interès pel benestar dels meus veïns?
Per el de l’escola de la meva comunitat?
¿Pel de 1a Església de la meva comunitat?
O em tenen totes aquestes coses sense cura?

3) Considero que sóc un ciutadà digne?
Sóc respectat en la meva comunitat?

4) Es norman en principis de moral meves relacions interpersonals? O és la seva norma meu “Jo”?

4) Responsabilitat

1) ¿Busco diàriament una fe més profunda?
¿Practico la que ja tinc a través de l’oració, la meditació i la meva actitud?

2) Diàriament ¿aplico posar la meva voluntat i la meva vida a la cura de Déu?

3) Practico els principis espirituals com són: la veneració, l’amor al proïsme, el sentit de l’obligació de complir amb la moral?

4) He après a sentir gratitud, gràcia suprema i clau de la felicitat?

5) Em llevo a mi mateix l’ànim quan el tinc decaigut?

6) M’interesso pel benestar d’altres?

7) Venero a Déu a l’Església del culte a què pertanyo?

1) He determinat el que vull a la vida?
He buscat l’ajuda necessària per aconseguir-ho?
Per aconseguir això he posat a funcionar el meu enteniment, la meva honradesa, el meu esforç i el meu temps?

2) Compleixo les meves obligacions diàries, reconeixent que això és essencial per a la meva tranquil · litat?

3) Compleixo l’axioma: “El primer és el primer”?
Accepto el que s’ha d’acceptar?
Em faig trampes enganyant-me a mi mateix?

4) Tracte de veure el bell que hi ha a la vida?
Em obstinar a veure únicament l’aspecte negatiu de la vida?

1) Cuidar: Es tracta dels meus i són part meva.
Realment vull jo a la meva familia? Els guio? ¿Els dono bon exemple?
Els reprenc sense duresa? Tinc jo la iniciativa a casa meva? Els canalitzar espiritualment? ¿Satisfaig totes les seves necessitats materials?

¿Déu ha posat a les meves mans part del destí d’ells?
2) voler: Estimo la meva família, no amb la classe d’afecte que comporta una excessiva complaença de si mateix, sinó amb l’afecte que em impulsi a fer pel seu futur, lluitant i sacrificándome pel seu bé?

3) sostenir: Els meus sempre abans que jo.
¿Anteposo seves necessitats, preocupacions i interessos als que jo tinc?

4) Gaudir: Comparteixo amb el meu fami1ia seves diversions i passejades? ¿Reso i vaig a l’Església amb ells?

1) Necessito sobretot, equilibri.
Sóc fluix a la feina? O sóc ordenat i m’esforço a ell? ¿Treball massa? Sóc talentós, faig bon ús d’aquest do?
Tinc sempre en compte les meves obligacions espirituals i de la meva família i les que tinc amb mi mateix?

2) Estic convençut que els diners, com un fi en si mateix i com un mitjà per adquirir autoritat o renom, té resultats espirituals fatals?

3) Actuo en el meu treball amb la mateixa ètica de la meva actuació en les altres fases de la meva vida, si és que vull estar en pau amb mi mateix?

4) Sóc menys exigent i més productiu en el meu treball?
Crec que sempre hi ha oportunitats de millorar econòmicament per a qui se supera?
Crec que les recompenses depenen d’un?

5) Estic exercint la meva feina com esperaria que el exercís algú que treballa per a mi?