2) L’avarícia

Afecció desordenada a les riqueses. Perversió del dret que Déu ens ha concedit de posseir coses.

Vull tenir diners com una finalitat en si?

¿Desitjo tenir-lo com un mitjà per aconseguir una finalitat, com satisfer necessitats del meu esperit i del meu organisme?

¿No tinc honradesa? ¿Fins a quin grau i de quina manera?

¿Corresponc amb tota honradesa, amb el meu treball al pagament que per exercir-ho faig?

Com ocupació els diners que guanyo?

Sóc garrepa (a) amb la meva família?

Sento afecció als diners en si?

¿Fins a quin grau arriba el meu amor al luxe?

En quina forma estalvi diners?

Em valc de trampes o no m’atura el fet que un negoci no sigui net per tal de fer i guanyar diners?

¿Intento enganyar-me a mi mateix (a) i tanco els ulls en casos com aquests?

Li dic estalvi al que sé que és gasiveria?

Quan es tracta de negocis que poden deixar-me utilitats considerables, però que òbviament són de mala fe, intento justificar-me dient que “són negocis de gran envergadura”?

¿Confonc el que és un atresorament irraonable, amb el que és assegurar el futur propi i de la meva família?

Si en l’actualitat no tinc diners, ni cap bé econòmic, què em proposo fer per arribar a tenir-lo?

Em valdria de mitjans poc nets per aconseguir-ho?

3) La luxúria

Afició desordenada als plaers de la carn. Desig excessiu dels plaers de la carn.

Sóc culpable d’Luxúria en qualsevol de les seves formes?

¿Intento justificar quan dono regna solta al meu apetit sexual, dient-me que els meus excessos són “necessaris per a la salut” o l’expressió del meu individualitat?

Tinc relacions sexuals extra-maritals?

Si sóc casat, em condueixo com un home o com una bèstia? Realment crec que la luxúria és amor?

Sé en el fons de mi mateix que la luxúria no és amor i que l’amor no es redueix al sexe?

Crec que la qüestió sexual no és mes que una part de l’amor, una de les formes en què es manifesta i que moralment es limita al matrimoni?

¿He comès excessos de luxúria que hagin afectat al meu raó en alguna de les següents formes:

a. – Pervertint la meva manera de veure i d’entendre, fins a fer que no pugui discernir la veritat?

b. – minvant la meva prudència i per tant danyant meu sentit dels valors, amb el resultat de cometre disbarats?

c. – Amando meu egoisme i com a conseqüència, manca de consideració de la meva part?

d. – afeblint la meva voluntat fins arribar a perdre la facultat per prendre una decisió i convertir-me en un ésser voluble?

És possible que Déu, tal com el concebo, li concedeixi el que li demani a una persona relaxada en els seus costums sexuals, dins o fora del matrimoni?

¿Aprovaria Déu meus hàbits sexuals?

4) L’enveja

Disgust o malgrat el bé aliè.

Em molesta que altres siguin feliços o tinguin èxits tal com si aquesta felicitat o aquest èxit, fos alguna cosa que m’ho haguessin tret a mi?

Em causen ressentiment aquells que són més intel · ligents que jo, perquè envejo que ho siguin?

¿Ha censurat el que fan altres perquè per mi mateix, voldria haver-ho fet jo, per l’honor o el prestigi que això porta?

Sóc envejós al grau de tractar de minvar la personalitat d’algú intrigant insidiosament contra ell?

¿Propagar xafarderies?

Crec que són envejosos aquells que criden hipòcrites als que encara subjectes a error com tot ésser humà, tracten de complir amb els preceptes de la seva religió? Sóc culpable en aquest sentit?

¿Qualifico de presumits als que són ben educats o instruïts, perquè els envejo aquests avantatges?

És real l’estima que manifest per altres?

¿Envejo algú per algun dels motius esmentats o per qualsevol altre?

5) La ira

Còlera, enuig, gana de venjança. Irritació, moviment desordenat de l’ànima ofesa. Molèstia.

Em deixo portar per la ira?

Tinc arrencades de còlera?

Sento desitjos de venjança?

¿Juro que: “això m’ho pagaran”?

¿Recorro a la violència?

Sóc susceptible, sensitiu o impacient amb excés?

Em molest per qualsevol cosa?

¿Va murmurar o rondinar?

¿Ignoro que la ira és un obstacle per a l’equilibri de la personalitat i per al desenvolupament espiritual?

¿M’adono que la ira trenca l’equilibri mental i per tant, impedeix jutjar encertadament?

Deixo que em manegi la ira, quan sé que em cega als drets dels altres?

Com puc justificar-me ni el més insignificant enrabiada, quan sé que la ira trenca la concentració que necessito per poder complir amb la voluntat de Déu?

Em contagia la ira d’altres que per la seva debilitat es molesten amb mi?

Puc esperar que la Serenitat de Déu arribi a la meva ànima, mentre aquesta està subjecta als meus accessos d’ira, motivats a vegades per futilitats?

6) La golafreria

Manca de moderació amb el menjar o en la beguda. Abús del plaer que Déu ha conferit de menjar i beure el que necessitem per a la nostra subsistència.

Em debilità moral o intel · lectualment causa de les meves excessos amb el menjar o amb la beguda?

¿Acostumo a menjar amb excés, esclavizándome així als plaers de la taula?

Crec que el fet de menjar o beure amb excés no afecta la moral en la meva vida?

He begut o menjat amb tal excés que hi hagi vomitat, per després seguir bevent o menjant?

Bebo amb tal excés que això arriba a afectar en alguna de les següents formes:

a) deteriorant la meva ment i la meva personalitat?

b) Afectant directament la meva capacitat per concentrar-me, la meva memòria i la meva manera de jutjar les coses?

c) Perdent la meva dignitat i la meva responsabilitat social?

d) Arribant a ser un estat crònic en la meva vida la desesperació?

e) debilitant considerablement la meva voluntat?

f) Arribant a predominar en mi un concepte materialista de la vida?

7) La mandra

Vici que ens allunya del treball, de l’esforç. Malaltia de la voluntat que ens fa descuidar el nostre deure.

Sóc mandrós (a)?

Sóc donat a la folgança o indiferent quan es tracta de coses d’ordre material?

Sóc tebi o descuidat en les meves oracions?

¿Menyspreu la disciplina?

¿Prefereixo llegir una novel · la que alguna cosa que requereixi un esforç mental?

Sóc pusil · lànime per dur a terme el que moral o espiritualment és difícil?

Sóc descuidat (a)?

Sento aversió pel que signifiqui esforç?

Em distreuen fàcilment les coses d’ordre temporal de les que són espirituals?

Arriba el meu indolència al grau d’exercir descuidadament la meva feina?